Per Baridà coneixem actualment un tros de territori de la Catalunya pirinenca que identifica uns indrets peculiars i que limiten amb altres dos indrets la Batllia i l’Urgellet que també mantenen els seus noms propis que els fan diferenciadors de les grans comarques a les que pertanyen.
La divisió administrativo-política actual del Baridà el fan cavalcar entre Cerdanya i l’Alt Urgell, dividida i perduda entre les muntanyes, la puixança del Baridà ha anat minvant en el temps fins ara que s’ha transformat en una curiositat en la geografia.
Qualsevol referència al Baridà en pàgines webs ens remeten a un concepte físic, geogràfic
Els cinc municipis actuals que conformen el Baridà
(Arsèguel, Cava, el Pont de Bar, Lles de Cerdanya i Montellà-Martinet)
Per tant el Baridà geogràficament és un territori situat a l’alta vall del Segre: si seguim el curs de l’aigua més avall de Bellver ens trobem el límit de La Batllia amb el Baridà, és sota el castell de Sant Martí avui dia molt deteriorat però al seu moment un lloc estratègic de defensa, era l’últim bastió per defensar l’entrada a Cerdanya si l’enemic havia traspassat els castell de Toloriu, Bar i Aristot. Sant Martí dels Castells és un lloc de llegendes, si teniu el plaer de llegir el poema “La Cruz de diablo” de Gustavo Adolfo Bécquer veureu que està inspirat en aquest castell.
Des de aquest punt seguint el Segre tenim a banda per banda el territori del Baridà, on el riu Segre és tancat, estret i les vessants de molta pendent, anem deixant al costat l’antiga “Strata Ceretana”, la calçada romana que unia Puigcerdà amb la Seu d’Urgell i que enllaçava amb els castres romans com el de Bar (l’strata ceretana pertanyia a la gran strata que unia Marsilla (Marsella) amb Cèsar Augusta (Saragossa)):
Cal afegir que Ermengol, bisbe de La Seu d’Urgell, manà construir un pont sobre el segre a l’indret conegut ara com pont de Bar, però malauradament Ermengol, el bisbe sant, morí l’any 1035 en caure al Segre mentre visitava les obres del pont que ell mateix havia manat construir sobre el riu Segre, pont que va ser destruït en la guerra dels dos comtats i que per fi va ser tornat a construir al 1076 i acabat el 1077 i que va durar fins a les riuades del 1982. Per ser fidels al document de Pau i Treva, de que el pont es fes servir “mentre la humanitat habiti el món”, les autoritats tindrien que refer-lo i mantenir en peu les poques restes que encara queden del patrimoni del Baridà.
Les poblacions al voltant del Segre són:
Els cinc municipis actuals que conformen el Baridà (Arsèguel, Cava, el Pont de Bar, Lles de Cerdanya i Montellà-Martinet)
Arribant a la frontera de l’Urgellet que diuen trobar-se a l’Estret de Mollet, però si contemplem la totalitat d’Arsèguel com del Baridà acabaria ben a tocar la Quera. Aquest congost del Segre, a les altures, queda tancat per la mola de Pirena i pel vertical Cadí.
El nom geogràfic, molt antic, ha estat el qui ha donat nom a diverses unitats administratives que s’han anat format al pas del temps. Els ibers es van assentar en aquestes contrades recercant indrets estratègics on assegurar la seva quotidiana vida; el turó on actualment és el nucli urbà de Bar era apropiat per les seves necessitats, així que es van establir al voltant del turó encibellat i coronat pel seu castell que ressalta sobre el poble. Per tant en temps preromànics ja n’hi havia una estructura de govern al voltant del castell de Bar, i el topònim ja estava relacionat amb “Bar”.
Els romans cap els 200 aC van colonitzar hispània entre altres seguin la via augusta, una de les autopistes que anaven construint per assentar el seu domini en les terres ocupades. Des de Marsilla van arribar a un altre lloc estratègic de la plana ceretana la “Iulia Lybica” on es van fortificar. En direcció a Ilerda i a Emèrita Augusta van construir la strata ceretana cap el 250 aC (es a dir 50 anys abans de dominar la península Ibèrica), que al passar per terres del castell de Bar seguint la llera del Segre es van trobar amb un pas tan estret i perillós que van procurar defensar-lo. A més els romans anaven en busca de filons d’or, i per aquestes contrades hi van trobar. Aprofitant el castell iber de Bar, el van reforçar i van establir un assentament permanent que es va denominar “pagus varidensis”. A més de tenir un lloc segur i de tenir mines d’or, tenien una plana una mica més a dalt on poder conrear per abastir a la població del castre, plana on actualment és Toloriu, ja que Toloriu en aquesta època era situat mes alt al costat del torrent de Mata. Es a dir per terres del Baridà existia una administració independent de Iulia Lybica sobre un territori indefinit que custodiava l’estre del Segre.
Els gots que van substituir als romans van aprofitar la fortalesa baridana i la van cristianitzar, però sobre aquest territori amb límits poc definits seguia existint una administració independent de la establerta a Llívia o a La Seu.
El territori administratiu del Baridà va conformar uns límits semblant als descrits al començament com actuals, limitant amb l’Urgelet i la Batllia, amb èpoques que van assolir límits molt més grans que posteriorment tornaven a l’origen que més o menys és el que actualment considerem com Baridà.
Segurament un dels primers documents on apareix esmentat el Baridà correspon a un del 882 on figura una venda “in territorio Variense” i en un altre posterior del 895 ja es parla del castell com “Kastro Bari” i en 927 es parla de “Kastro Baridano” para referir-se a aquest territori amb una administració prou independent.
Els àrabs a partir del 720 i aprofitant les strades romanes van arribar fins a Narbona i es van aprofitar de les fortificacions romanes, entre elles Llívia i Bar els quals es van denominar “castrum Libyae” on el moro Bahlul va situar el quarter general i “Bar-Balyaris·on tenien també una administració particular sobre el territori. Cap el 731 el valí de Septimània Manusa es va revelar contra el califa de Còrdova i aquest va enviar un exèrcit comandat per Abd-el-Rahman ibn Abd-Allah al Gafiqi que el va derrotar i va seguir en la seva lluita contra els francs arribant fins a Poitiers on Carles Martell li va derrotar el 732. Manusa va morir en Bar-Balyaris.
El Baridà amable s’enfronta a l’imponent Cadí
Els francs van anar recuperant el territori als àrabs i cap el 760 alliberaren la plana ceretana i per assegurar-se que noves invasions àrabs no entrarien al territori franc, Carlemany successor de Carles Martell va organitzar el territori en comtats els quals a la seva vegada formaven la Marca Hispània o la Marca Gotia que representava un territori de frontera per defensar el territori franc. El nostre territori es va incorporar al comtat de Cerdanya essent el primer comte Bel·lo de Carcassona (De la família David) conegut també com Borrel I que el va ser entre el seu nomenament el 789 fins el 812. Amb el nou comtat, el Baridà va continuar tenint una administració pròpia, subjecta al comte, però pròpia, segurament per la intricada orografia que feien aquest territori difícil de governar, i administrada des del castell de Bar, es coneixia com “Pagus Bariense” .
En el comtat de la Cerdanya es van succeir Aznar I Galindo (812-824), Galí I Aznar (824-834), Sunifred I (834-848), Salomó I (848-870), Guifré I (el Pilós) i Miró I (870-897), Miró II (897-927), Sunifred II (927-965), Miró III (965-968), Oliba “Cabreta” (968-988), Guifré II (988-1035), Ramon I Guifré (1035-1068), Guillem I Ramon (1068-1095), Guillem II Jordà (1095-1109), Bernat Guillem (1109-1118), Ramon Berenguer III de Barcelona (1118-1131), Ramon Berenguer IV de Barcelona (1131-1162), Alfons I “el cast” (1162-1196) el qual estableix dins dels comtat l’administració de Vegueria, Van seguir Pere I “el catòlic” (1196-1209) i Sanç I (1209-1223) on l’administració de poders va continuar igual: el comtat gran i petites administracions menors com el Baridà i la Batllia.
Nunó I Sanç el dissetè comte de Cerdanya (1223-1242) modifica l’estructura administrativa del comtat: funda i construeix el 1225 la ciutat de Bellver atès la necessitat de reforçar els límits del comtat amb els del vescomtat de Castellbó i els seus successors els comtes de Foix, instaura l’administració de vegueria per la majoria del territori comtal i estableix dos sotsvegueries la de Ribes i el Baridà. Ara amb el nom de Baridà s’engloba el Baridà conegut fins ara i la Batllía (el seu nom queda relegat durant uns quans anys) i territorialment s’expandeix fins l’estret de Isòvol, al front hi ha la figura del sotsveguer. La capital de la sotsvegueria baixa del castell a la plana i s’instal·la a Bellver
El 1276 nostres terres s’integren al regne de Mallorques en el qual persisteix l’estructura de les sotsvegueries
Des de llavors el Baridà va perdurar com un espai geogràfic i va desaparèixer com entitat administrativa. Malgrat aquests 300 anys d’arraconament, els ciutadans d’aquesta contrada han mantingut la seva forma de relacionar-se com sempre havien fet. Actualment hi ha una voluntat de recuperar la seva identitat incorporats a les noves formes de conviure del segle XXI. Podeu ampliar els coneixements sobre el Baridà i sobre el dinamisme cultural i turístic en aquestes dos pàgines web que sense dubte teniu que llegir abans de gaudir d’un espai encantat.
www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-14.pdf, (especialment a partir de la pàgina 37)
www.elbarida.cat/
Sotsvegueria d’encants paisatgístics, culturals, arqueològics, gastronòmics i sobre tot d’encant antropològic, es a dir humà: conversar amb la gent baridana és gaudir d’una riquesa fonètica i cultural que ens transporta als temps anteriors a la Nova Planta, a la Catalunya autèntica. Quan vingueu a aquestes terres no desaprofiteu l’ocasió i xerreu força, us sorprendreu de la saviesa dels baridans.