Escrivia Marc Bloch en Apologie pour l’histoire ou métier d’historien que la incomprensió del present naix fatalment de la ignorància del passat, però que tampoc es pot comprendre el passat sense saber res del present. (Bloch, M. (1949): Apologie pour l’histoire ou métier d’historien, París, Armand Colin; publicat en català com a Apologia de la història, Barcelona, Empúries, 1984.)

Afortunadament, la fotografia se’ns presenta com un pont màgic entre temps estranys que contribueix tant a la comprensió del món pretèrit com del món actual. Encara més, sabent com sostenia Bloch que el temps històric és una realitat concreta i vivent, lliurada a la irreversibilitat del seu impuls, i que és també el plasma on se submergeixen els fenòmens i el lloc de la seua intel·ligibilitat, podem descobrir en la fotografia la pulsió d’un viatge particular en el temps. Un singular i apassionat trajecte que té com a missió recollir els fragments dispersos de la memòria per copsar així el sentit del temps de la història i lligar-lo emocionalment als nostres significats més existencials.