Benvinguts i gràcies per interessar-vos per Toloriu, antiga baronia amb castell fortalesa i actualment poblet de pau i tranquil.litat on la ploma blava del senyor de Tenochtitlan ingràvida resta, per sempre més, en el seu destí.

Coromines relaciona el topònim Toloriu (antigament sota les formes Tolorit (1143), Tolerid (1258), Toloriu (1359), etc..) amb la sèrie de Tollo i Tollos, i proposa com a etimologia un nom germànic “Toluric“. Per altres erudits, però, el topònim procedeix d’una veu celta “Tullos” (cfr. bretó toull -forat- i irlandés ant. toll -forat-) que en castellà va donar tollo -hoyo, lugar profundo de un río o pantano- serà doncs el nostre Toloriu un riu profund?.

Teniu en les següents pàgines un recull de dades que us poden ser d’utilitat si algun dia voleu deixar el món urbà i endinsar-vos en la brisa de Pirena i des de la Torre del Moro recercar al cel la blava ploma de la Història i del futur.

El seu castell protegia l’entrada al comtat de Cerdanya, ja que era un punt d’entrada i defensa del comtat. En 1143 surt citat com “In vilare que vocant Tolorit”.

En 1970 es fusionen els dos termes municipals d’Aristot i Toloriu creant un nou municipi que ostenta el següent escut.